Impactes del canvi global sobre els boscos de la Península Ibèrica: estocs, creixement i regeneració

Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular basant-se en la informacio de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l’estructura del bosc i altres factors locals. Un estudi d’aquestes caracteristiques –a escala regional amb un important gradient climatic, en clima mediterrani (on l’aigua es un dels principals factors limitants) i on, d’acord amb les projeccions dels model climatics, el canvi climatic pot ser especialment acusat en el futur– fa que aquesta aproximacio sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les funcions i serveis ecosistemics que ofereixen els boscos. Per mitja de models estadistics apropiats hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanc de carboni (C), els canvis demografics i els canvis en la distribucio geografica de les especies arbories. Els principals resultats son: 1) La riquesa estructural es el principal predictor de l’estoc de C per hectarea amb els valors mes elevats en els rodals amb major riquesa estructural. Les variables climatiques tenen principalment efectes indirectes sobre l’estoc a traves de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l’Espanya peninsular estan acumulant C a una taxa de ?1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals son els principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l’estoc de C. La disponibilitat d’aigua esta positivament relacionada amb el creixement i la taxa d’acumulacio de C. L’escalfament recent ha reduit el creixement i la taxa d’acumulacio de C especialment en les zones mes humides; 3) Les elevades taxes de regeneracio dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir un elevat banc de plancons degut a la seva tolerancia a l’ombra. L’abundancia de plancons de coniferes i de planifolis esta principalment determinat per l’estructura forestal, mentre que els efectes directes de les pertorbacions i el clima han estat mes modestos. No s’ha detectat cap efecte de l’escalfament recent i; 4) La majoria d’especies arbories de l’Espanya peninsular s’han mogut muntanya amunt capa zones mes fresques. Ara be la major part dels patrons observats, inclosos alguns canvis geografics inesperats, s’expliquen per l’estructura forestal. Les principals conclusions son: 1) Els nostres resultats suggereixen que per aconseguir un major estoc de C es necessari promoure una major riquesa estructural gestionant els boscos com a masses irregulars afavorint els planifolis per damunt de les coniferes. 2) L’efecte negatiu de l’escalfament en la taxa d’acumulacio de C desapareix si nomes es tenen en compte els boscos gestionats, emfatitzant el potencial que pot tenir la gestio forestal per mitigar l’efecte negatiu del canvi climatic; 3) La resposta diferencial de les coniferes i els planifolis al tancament de capcades suggereix un probable increment dels primes a expenses de les segones. Aquesta transicio pot tenir lloc mes d’hora en els rodals on la dinamica de tancament de les capcades es mes rapida i; 4) L’abandonament de la gestio forestal i les pertorbacions (p.e., focs) de les darreres decades ha dut a l’expansio dels planifolis a expenses de les coniferes, degut a la seva major habilitat per fer front als factors biotics com la competencia. No es gens clar que aquesta tendencia pugui mantenir-se en el futur degut a l’increment de l’aridesa de les projeccions dels models climatics, tenint en compte la major habilitat de les coniferes per fer front als esdeveniment climatics extrems.