Entre la inèrcia i la renovació

Sens dubte, les migracions internacionals –un element demografic–, lligades a la globalitzacio, han representat un dels grans reptes inesperats amb els quals l’urbanisme ha hagut d’enfrontar-se en el nou mil·lenni. Per be que el Pla General Urbanistic de 1976 en el moment de la seva elaboracio podia besllumar els efectes de l’envelliment (no el ritme que adquiriria a causa dels avencos en longevitat i de la drastica reduccio de la natalitat) i somiar mes que no pas ensumar els no tan evidents de les transformacions d’estil de vida vinculats al creixent individualisme i als canvis en relacio amb la situacio de la dona, que afectarien la composicio de les llars i els processos de suburbanitzacio o gentrificacio, no podia ni imaginar el que s’esdevindria amb la immigracio internacional. Aquests fluxos, a mes d’augmentar el nombre d’habitants, han trasbalsat la composicio de la poblacio a la totalitat de municipis que integren l’area metropolitana de Barcelona i els mateixos espais metropolitans a causa de la seva distribucio dins de cada municipi. Pero el pla general urbanistic (PGU), malgrat el seu caire innovador, s’enfrontava mes al passat que no pas al futur. Aixi doncs, l’arquitecte Joan Anton Solans, en fer balanc dels vint anys, recordava que el seu primer objectiu era recuperar el deficit d’equipaments i espais verds, en part –deia–, producte de la dinamica demografica (Solans, 1997). Recordem que aleshores estava marcada pels efectes de la segona gran onada migratoria del segle xx, que s’inicia en el temps de la redaccio del Pla Comarcal de 1953, i pel baby boom, que arrencaria als anys seixanta. La densitat apareixia com l’enemic a batre; per a ser mes exactes, quant a la distribucio de la poblacio, la finalitat era la descongestio de l’area central i la compactacio de la resta del territori metropolita. Els urbanistes no poden deixar de considerar la demografia amb una certa aversio. Tant es aixi que Albert Serratosa mateix (1997) reconeixia l’aparent paradoxa que la perdua de poblacio durant els anys vuitanta i noranta, que tambe va fer possible assolir parcialment el primer d’aquests objectius, fos en el seu moment copsada com una desgracia.