La cara fosca de la política cultural: Instrumentalització, econòmica, "elefants blancs", corrupció i control polític del camp cultural. Anàlisis del cas de València

La politica cultural es usualment analitzada com un element positiu per al desenvolupament socioeconomic i les critiques usualment es circumscriuen al seu deficient implementacio, el debat dels seus efectes socials. No obstant aixo, rarament es analitzada com un instrument que produeix un desenvolupament no sostenible, generador d'elefants blancs o com a via per al malbaratament, la corrupcio i la dominacio clientelar de l'esfera politica. Es el que podem anomenar la "cara fosca" de la politica cultural. El cas de la ciutat de Valencia, especialment de les seves dues grans institucions culturals, com l'Institut Valencia d'Art Modern i la Ciutat de les Arts i les Ciencies - Palau de les Arts, es un exemple d'aquesta dimensio de la politica cultural. Aquest article preten analitzar les causes sistemiques i contextuals que expliquen aquest fenomen, aixi com dilucidar en quin sentit aquest fenomen pot ser entes com una deriva contingent i concreta d'un territori o be es una condicio estructural de la politica cultural.