La Itàlia mística femenina en l'obra de Jacint Verdaguer: ambient intel-lectual i documentació en la seva poesia

Jacint Verdaguer, com Bossuet, Fenelon o Bataille, s’interessa per l’audacia vital i literaria de les escriptores mistiques medievals i del renaixement italia, especialment d’Umbria i la Toscana. La lectura directa de les obres d’Angela de Foligno o Magdalena de Pazzis, aixi com dels estudis i reedicions de finals de segle XIX sobre Clara de la Creu de Montefalco, Clara Sciffi (d’Assis) o de santa Caterina de Siena, es filtra en la poesia d’aquest escriptor romantic catala fins a donar peces de gran interes religios i literari. En efecte, lemes i epigrafs, glosses, idil•lis i romancets inclosos en llibres i reculls de totes les epoques, des d’Idil•lis i cants mistics i Lo Somni de Sant Joan fins a Roser de tot l’any, Flors del Calvari, Eucaristiques i Sant Francesc donen compte, no solament de la passio de Verdaguer pel coneixement d’escriptores meridionals europees, sino tambe de la seva labor premeditada de completar per a la devocio catalana un mapa atractiu de figures femenines mistiques d’arreu d’Europa en la seva obra. Aquest article se centra en una part d’aquesta topografia: les santes mistiques italianes.