Eines d'ajut a la presa de decisions clíniques a Catalunya

Introduccio La majoria de paisos amb entorns culturals i cientifics similars al nostre aborden la millora de la qualitat de la practica clinica des de diferents perspectives. Els diferents instruments d’ajut a la presa de decisions cliniques son un element clau per tal de reduir la variabilitat en la practica medica i estan basats en la millor evidencia cientifica existent. Les guies de practica clinica (GPC), conjuntament amb altres productes basats en l’evidencia (APBE) com els protocols, vies o rutes assistencials son eines que es troben a l’abast dels diferents professionals del mon sanitari i que han demostrat que poden millorar la qualitat en la prestacio de serveis del sistema sanitari a nivell micro, meso i macro. La implementacio de les GPC i APBE es fonamenta en la confianca que aquestes eines generen entre els diferents actors que les empren. Els elements que poden posar en dubte la credibilitat d’una guia o de qualsevol producte basat en l’evidencia i que, per tant, son possibles barreres per a la seva implementacio, son molt diversos i inclouen la qualitat de les evidencies en que es fonamenten, la transparencia sobre el grau de pes que te l’opinio dels experts en les seves recomanacions, la viabilitat de la implementacio o els possibles conflictes d’interessos entre els seus autors1. En el camp de la implementacio, s’han descrit algunes estrategies que poden ajudar a optimitzar aquest proces2. Avui per avui no hi ha un model de disseminacio i implementacio de les GPC/APBE en el context catala que, de forma sistematica, estableixi les estrategies mes adients per aconseguir una millor translacio a la presa de decisions en salut. Existeixen alguns indicis sobre quines podrien ser les barreres que dificulten la implementacio. Algunes d’aquestes barreres son inherents a les caracteristiques dels pacients (demografiques, socioecoEines d’ajut a la presa de decisions cliniques a Catalunya