Verbi locativi in italiano come varianti di verbi supporto

En aquest article discutirem la nocio de “carrier verbs” (segons la definicio del linguista america Zellig Harris) o de “light verbs” (segons la denominacio que Otto Jespersen n’havia donat a principi del segle XX). El nostre marc teoric de referencia es el lexic-gramatica de Maurice Gross, una teoria comencada els anys setanta a partir de la sintaxi del frances en les bases matematiques ja individuades per a la llengua anglesa per Zelling Harris. Concretament, tractarem de com alguns verbs locatius de l’italia es poden emprar com a verbs de suport (tal com Gross va definir els “light verbs” harrisians) i de com assumeixen el paper sintactic que els gramatics grecs i llatins atribuien a la copula esse.