Biodiversitat urbana, la ciutat com un ecosistema :

Actualment s'esta experimentant un creixement de la poblacio humana a les ciutats i arees urbanes. Des d'inicis del segle XXI, el 85% dels europeus viu en ciutats i mes de la meitat de la poblacio de tot el planeta viu en ciutats. En aquest context, la biodiversitat urbana te un paper clau en la cultura de la sostenibilitat, de manera que el futur d'una societat sostenible depen de com la biodiversitat s'estructura i gestiona a les ciutats. L'aproximacio emprada per gestionar la biodiversitat urbana es basa en el fet que la ciutat s'ha de connectar als espais naturals adjacents de tal manera que es desfronteritzi el punt d'unio entre ambdos sistemes, afavorint una connectivitat al llarg del sistema urba i el natural a traves d'una distribucio estrategica del verd urba. Per tal de convertir les ciutats en zones urbanes permeables, s'ha d'estudiar com els noduls de recarrega (parcs) que conformen habitats estan connectats a traves de corredors (carrers, avingudes). Per millorar el nivell de biodiversitat, es proposa la "naturacio", que es un proces basat en implantar estrategies i accions sobre el verd urba, incorporant mes vegetacio i espais verds amb criteris socioecologics amb la finalitat d'aconseguir una "naturalitzacio" del sistema urba, es a dir, afavorir l'entrada de flora i fauna autoctona. En aquesta tesi doctoral s'analitzen aquells components del verd urba que tenen incidencia sobre la biodiversitat urbana no perniciosa i la qualitat de vida. Concretament, es centra en aquells components que estan relacionats amb (1) el genotop, son aquells elements que van lligats al port, la poda, el tipus de fulla, la vellesa dels arbres i la capacitat de formar cavitats naturals; (2) el trofotop, components que fan referencia a la produccio trofica atractora a la fauna granivora o frugivoria i la perduracio dels fruits a la planta; (3) la resiliencia de les especies enfront el canvi climatic i el seu grau de manteniment tenint present els requeriments hidrics, la susceptibilitat a patir malalties, la resistencia a la sequera, a la calor i a les gelades, i la seva capacitat d'invasio; (4) els aspectes de benestar i qualitat de vida, lligats a les al·lergies i la toxicitat de les plantes; (5) els serveis ecosistemics, els referents a la regulacio (aspectes sonors, termics i fixacio dels GEH), els d'abastament (aspectes d'ombra, olfacte, propietats medicinals i culinaries), i els culturals (educacionals, socials, estetics i culturals). L'analisi dels casos d'estudi es dur a terme a Barcelona i Valls, i consisteix, primerament, en la caracteritzacio de la vegetacio i el calcul d'indicadors de biodiversitat; en segon lloc, en la caracteritzacio dels espais urbans i la seva vegetacio (Barcelona); en tercer lloc, en la creacio d'una base de dades de les especies vegetals (Valls i Barcelona). Finalment, a partir d'aquests components l'Index de Governanca del Verd Urba (UGI) s'utilitza per analitzar els factors del verd urba (Valls i Barcelona). Especificament, s'analitza la biodiversitat ornitica (genotop) (Passeriformes) (Valls); i s'examinen l'estructura i els materials de formacio dels nius (Valls), i el calcul de rendiments trofics en aquelles especies atractores per a la fauna (trofotop) (Valls). Amb els resultats obtinguts es conclou que, per potenciar la biodiversitat urbana, cal tenir present els components del verd urba que tenen incidencia sobre la biodiversitat, i els criteris socioecologics vinculats. Es per aixo, que per gestionar la biodiversitat de les zones verdes de la ciutat sota criteris ecologics i ambientals, l'index UGI, en tant que extrapolable a qualsevol ciutat mediterrania, esdeve una eina de suport per als responsables i gestors del verd urba.