Mallorca durant el setge de Tarragona de 1811

1. Introduccio Sens dubte, Tarragona constitueix la terra iberica llevantina mes relacionada amb les illes Balears. Sempre han estat nombrosos els vincles entre Mallorca i les terres tarragonines del Llevant de la Peninsula, tant a titol personal com institucional. L’exposicio d’aquestes fites, que comencen amb la integracio de les illes a la Hispania citerior –la Tarraconensis– i que tenen la seva rubrica en el brutal setge de 1811 dut a terme durant dos mesos per l’exercit napoleonic del general Suchet, aixi com el seu impacte a la propera Mallorca, constitueix l’objectiu d’aquest treball. Com es ben sabut, la Tarragona iberica, malgrat les seves impressionants murades ciclopias, entra amb lletres grans a la Historia a partir de la romanitzacio, i gracies a la invasio del sol italic pels cartaginesos. Els romans, que llavors encara no han romanitzat el nord d’Italia, per tallar la comunicacio amb la peninsula iberica dels invasors cartaginesos, desembarcan a la ciutat grega d’Empuries el 218 a. C., i poc mes de vint anys despres –el 197– sobre les murades iberiques tarragonines aixecaran les noves murades, que consolidan la ciutat com a capital de la Hispania citerior, en disputa amb Cartagonova. Per aquests anys les Balears no interessen, i els seus habitants, a excepcio de la Ebusus punica, romanen tranquils, amb els seus legendaris foners perseguint cabres, i construint talaiots i navetes com a habitacles. Han deixat de servir als exercits d’Annibal Barca. Ja no duen a Mallorca des de l’exterior, ni dones ni vi, els productes