Systematics, biogeography and evolution of selected widespread reptile genera from the arid areas of North Africa and Arabia

Les zones arides del Nord d'Africa i d'Arabia s'estenen per una superficie superior als 13 milions de quilometres quadrats i es caracteritzen per tenir unes temperatures extremes i per acollir una gran diversitat d'habitats desertics on s'hi troba una flora i fauna que hi esta ben adaptada. L'estudi de l'evolucio d'aquests grups ens informa sobre els processos de diversificacio en algunes de les zones mes aspres de la Terra, a la vegada que augmentem el coneixement sobre patrons biogeografics a gran escala i sobre els processos que els faciliten. L'objectiu principal de la present tesi es el d'investigar l'evolucio de la biota de les zones arides del Nord d'Africa i d'Arabia, a partir de l'estudi de la sistematica i la biogeografia de dos grups de reptils, Stenodactylus i Ptyodactylus. Ambdos generes formen part dels elements mes comuns de la fauna del Nord d'Africa i d'Arabia, malgrat presentar importants diferencies pel que fa a la seva morfologia, ecologia i patrons de divergencia. Per un costat, les especies dels dragons del genere Stenodactylus son relativament divergents entre elles respecte a la morfologia, i han conquistat diferents ambients arids i hiperarids. Per altra banda, els dragons del genere Ptyodactylus son mes aviat conservats pel que fa a la morfologia i estan ben adaptats als substrats rocosos, que constitueixen el seu habitat estructural. De i'estudi d'aquests dos grups se'n desprenen questions rellevants respecte als seus patrons de diversificacio, als factors que hi han contribuit i a la seva taxonomia. Ressaltant els resultats mes importants, en aquesta tesi s'ha pogut reunir un elevat nombre de mostres provinents del Nord d'Africa, del Sahel i d'Arabia: 249 mostres d' Stenodactylus d'aproximadament 150 localitats i 382 mostres de Ptyodactylus de 221 localitats. S'han produit de nou 770 sequencies de ADN de cinc marcadors diferents pel genere Stenodactylus, i pel genere Ptyodactylus, 1443 sequencies de sis marcadors moleculars diferents. El genere Stenodactylus es va originar a Arabia durant l'Oligoce inferior. El Clade arabic B, incloent-hi cinc especies, i el Clade C majoritariament africa, de tambe cinc especies, es van separar aproximadament fa uns 22 Ma, coincidint amb l'obertura de la Mar Roja. La diversificacio dins de diferents llinatges es va produir durant el Mioce inferior, coincidint amb l'increment generalitzat de l'aridificacio. Es descriu una nova especie d'Stenodactylus a partir de dades moleculars imorfologiques: S. sharqiyahensis sp. nov. es endemica del desert de sorra d'Al Sharqiyah, al nord-est d'Oman. Les accions nomenclaturals dutes a terme per assegurar l'estabilitat en els noms de les especies d'Stenodactylus del Nord d'Africa inclouen la designacio d'un lectotip pel nom Stenodactylus guttatusi, assegurant aixi la continuitat en l'us predominant de S. petrii, i amb la sol?licitud a la Comissio Internacional de Nomeclatura Zoologica l'acceptacio del nou tipus portador del nom per S. sthenodactylus, per tal de mantenir-ne l'us predominant. Pel que fa al genere Ptyodactylus, l'ampli mostreig inclou nombroses noves cites, algunes de les quals signifiquen una ampliacio de la distribucio per diferents especies, especialment pel que fa al complex d?especies P. hasselquistii. Totes les especies conegudes i les delimitades de nou, son al?lopatriques, excepte en comptades ocasions, on els patrons d'activitat de les que se superposen son diferents per evitar la competencia. L'inici estimat de la diversificacio dins el genere Ptyodactylus se situa en l'Oligoce inferior. En el clade del nord-est d'Africa i en clades A, B i C, d'Arabia, la diversificacio va comencar durant el Mioce inferior, posteriorment a les de P. togoensis i P. oudrii, de l'oest d'Africa. Les dades moleculars demostren que moltes especies presenten alts nivells de variabilitat genetica. Ptyodactylus ragazzii presenta dos clades en la filogenia, de l'est i de l'oest respectivament, i donat que els tests topologics no accepten la seva monofilia, el nom disponible P. togoensis es assignat a les poblacions de l'oest d'Africa. Les analisis basades en multiples marcadors en el marc de la teoria de coalescencia, i utilitzant el GMYC i el BPP, han delimitat 17 suposades especies dins el complex P. hasselquistii. Aquestes estan agrupades en dos grans clades: el Clade A, amb nou especies, es distribueix per nord-est d'Africa i per grans parts del nord, centre i est d'Arabia, mentre que el Clade B, amb vuit especies, es distribueix exclusivament al sud de la Peninsula Arabiga.