Tot relacionant la repressió i l'exili: una geografia de la diàspora republicana espanyola, 1939-1975

La suposicio principal d'aquest article es que la geografia humana dels exiliats republicans es va emmarcar en un context de repressio amb uns tentacles que van arribar mes enlla de les mateixes fronteres espanyoles. Es aixi que es descobreix una geografia peculiar gracies als documents trobats, entre d'altres, del tribunal contra la Maconeria i el Comunisme, el Tribunal de Responsabilitats Politiques i l'Arxiu de l'Administracio, on es destaca la importancia de la documentacio referida als tripijocs i les evasives dutes a terme per a proscriure als exiliats. De la mateixa manera, s'ha posat emfasi en la important tasca de comprendre mes apropiadament la naturalesa de la repressio franquista: el seu abast temporal i espacial, a mes del silenci que va continuar durant la repressio i l'exili es van considerar massa controvertits per a formar part del discurs public, tan politicament com social, fet que lamentablement va tenir consequencies. La Diaspora queda contextualitzada per la revisio de les fonts d'informacio mes actuals sobre xifres i dades que fan referencia als refugiats. S'han combinat els temes principals del present article (exili, persecucio i repressio) mitjancant la inclusio d'un relat extret de material d'arxiu que mostrara la importancia, no nomes de quantificar el terror, sino tambe de qualificar-lo amb l'objectiu d'examinar les consequencies socials i politiques a llarg termini. Aixi doncs, l'autocensura, la censura de l'estat, la coercio, la segregacio dels vencuts, la discriminacio cultural i de genere, la falta de llibertat religiosa i la prohibicio d'escollir als representants politics, es presenten, evidentment, com part i conjunt de la repressio. Es la meva esperanca que aquest article contribueixi, encara que sigui parcialment, a subratllar la ineludible relacio entre exili, repressio i oblit, com tambe la catastrofe d'una geografia humana estesa fins als seus limits per una persecucio sense cap mena de sentit, la qual encara avui dia afecta a la vida politica espanyola.