Noves aproximacions als estudis d’epidemiologia molecular i al diagnòstic de les infeccions causades per Staphylococcus aureus. Aportacions al coneixement dels factors de virulència i patogenicitat

En les ultimes decades Staphylococcus aureus s’ha consolidat com un dels microorganismes amb mes capacitat de causar infeccions, donant lloc des de malalties lleus i localitzades, de curs benigne, fins a infeccions greus, disseminades, amb elevada mortalitat. En aquesta tesi, s’han abordat tant aspectes clinics i epidemiologics dels pacients amb infeccions documentades per S.aureus, en especial bacteriemia i infeccions de pell i parts toves, com aspectes relacionats amb el patogen. En aquest ultim apartat, s’ha estudiat l’epidemiologia molecular de les soques, factors de virulencia i alguns tests fenotipics que ens ajudaran a mesurar la seva expressio. Es van incloure un total de 293 bacteriemies per S.aureus. La fagotipia va permetre tipar el 37.5% de les soques SARM i el 43.3% dels SASM. La deteccio del gen mecA va resultar positiva en 28 soques, en concordanca amb les dades obtingudes de la sensibilitat antibiotica per CMI. En l’analisi del tipus SCCmec de les soques SARM, 27 d’elles corresponien al SCCmecIVc i nomes una presentava el tipus SCCmec IVa i ACME negatiu. Mitjancant spa typing es va demostrar el predomini d’un grup clonal, CC002 (31%) englobant dos spa tipus predominants: t002, t067 en soques SASM i el predomini de CC067 (37.14%) incloent els spa tipus t0067 i t002 en SARM. Comparant els patrons d’electroforesi en camp polsant es van agrupar les soques SARM en les clones E7 i E8, tambe les mes prevalents en el nostre medi. En l’estudi mitjancant microarrays de 102 d’aquestes soques es va observar un predomini del CC5 (38.2%), seguit del CC30 (21.6%). La distribucio dels perfils al·lelics del sistema regulador agr mostrava un predomini del agr II (46.1%). La mortalitat de la sepsia per S.aureus es relaciona amb la susceptibilitat de l’hoste, caracteristiques de la soca, caracteristiques epidemiologiques i amb el temps transcorregut fins a l’inici d’un tractament antibiotic adequat. Aixi, l’estudi de metodes rapids per la identificacio i la deteccio de sensibilitat a cloxacil·lina ( BinaxNow S.aureus / PBP 2a Test, GenomEra MRSA/SA Blood Culture, MicroPhage MRSA/MSSA Blood Culture Test) ens ha permes adequar el tractament antibiotic en un 79.25% dels casos. L’origen de la bacteriemia en el 58’4% dels casos era nosocomial i el 45.7% d’origen en el cateter. El 80% dels malalts presentaven comorbiditats associades: 35.5% neoplasia, 30.4% DM, 14% IRC i 13.7% tractament previ amb immunosupressor. Una quarta part van presentar bacteriemia complicada, i un 8.5% bacteriemia persistent. . D’altra banda, les infeccions de pell i parts toves per S.aureus resistents a meticil·lina d’origen comunitari (CA-SARM) representen al voltant del 20% en el nostre medi. La tipificacio molecular d’aquestes soques va permetre demostrar que la majoria pertanyien a la soca USA300-ST8-SCCmec IVc i ACME negativa, variant de la clona USA300 (USA300-ST8-SCCmec IVa). No es va trobar cap associacio entre la soca productora i la nacionalitat dels pacients. Les manifestacions cliniques dels pacients eren lleus i sense presencia de complicacions, tant en els SASM com SARM. L’elevada prevalenca de la Leucocidina de Panton Valentine (PVL) en soques SASM o SARM i la bona evolucio, tot i el tractament antibiotic inadequat, es correlaciona amb la hipotesi que independentment de la sensibilitat antibiotica, el drenatge de la lesio es necessari per la resolucio de la infeccio i posa de manifest la dificil valoracio del paper de factors de virulencia com la PVL en la patogenia d’aquestes infeccions.