Pedagogia social, vellesa i autonomia personal.

Els canvis demografics, socioculturals i economics transformen les relacions personals i socials, les estructures familiars i les formes tradicionals de tenir cura de les persones d’edat avancada, tant pel que fa a la promocio de la seva qualitat de vida com del manteniment de la seva autonomia personal. Aquests processos no nomes afecten els valors i els patrons de vida d’aquests individus, sino tambe als seus cuidadors, que majoritariament son familiars directes. La Pedagogia social te un paper en els diversos moments del cicle vital, i en letapa de la vellesa, aquest paper no sols es relaciona amb lexercici dels professionals de laccio socioeducativa, sino tambe amb la vida i les necessitats de les propies persones ancianes i els seus cuidadors informals. Primer, per tal dafavorir la qualitat de vida i lautonomia de les persones ancianes despres, per prevenir o retardar la seva dependencia i, finalment, per acompanyar i tenir cura dels seus cuidadors.