RANK-L com a marcador pronostic en cancer de prostata

El cancer de prostata (CaP) es actualment el primer cancer en incidencia en els homes dels paisos desenvolupats i segueix essent la segona causa de mort per aquesta poblacio. Les eines de les que disposem en l’actualitat per al correcte diagnostic i estadi d’aquesta malaltia segueixen essent poc acurades ja que tot i que en la majoria de pacients aconseguim determinar les correctes mesures de tractament, encara en un elevat percentatge de pacients la modalitat de tractament segueix essent incorrecte donada la manca de marcadors que ens permetin determinar l’estat d’avenc de la malaltia. Donat que el CaP te una elevada afinitat per l’entorn ossi, els nostres esforcos giren en torn a determinar quins pacients d’aquells que diagnostiquen presentaran metastasis ossies i si d’alguna manera podriem ajudar a predir-ho. La remodelacio ossia fisiologica implica la interaccio de tres molecules establint un clar balanc en l’activacio i desactivacio dels osteoblasts i osteoclast. Aquestes tres molecules son RANK, RANKL i OPG. Disposem ja d’un farmac inhibidor de l’activitat de RANKL a nivell selectiu que ha demostrat incrementar els nivells de densitat ossia en estudis randomitzats en diferents tipus de malalts amb cancer i en dones sanes post menopausiques. En el nostre treball avalua l’expressio immunohistoquimica de la molecula RANKL en el teixit de CaP de malalts amb diferents estadis de la malaltia i la correlaciona amb diferents factors predictors de metastasi ossia o global. Basicament correlaciona dos grups de malalts, aquells amb malaltia ossia clinicament objectivada i aquells diagnosticats amb malaltia localitzada amb diferents graus de risc (en funcio de la suma de Gleason a la biopsia prostatica). Aquest estudi transmet 2 conclusions clares entorn a l’expressio de RANKL en el teixit de CaP. Primerament, que l’expressio de RANKL en el teixit de CaP de malalts amb malaltia metastatica objectivada es superior que en els malalts sense disseminacio metastatica i s’incrementa de forma paral·lela amb el grup de risc. En segon lloc, RANKL sembla jugar un paper com a predictor de metastasi global tot i que els nostres resultats no demostren el rol en la prediccio de metastasi ossia unicament. No s’observa correlacio entre la supervivencia cancer-especifica i l’expressio de RANKL. Els ultims estudis randomitzats utilitzats en pacients amb CaP avancat que utilitzen l’inhibidor de RANKL, demostren un avantatge en la supervivencia lliure de metastasi. Tots aquests factors ens fan pensar que un futur analisi d’una poblacio semblant a la nostra amb un altre anticos mes especific podria demostrar les diferencies que tot sembla apunta han d’existir.