Protocolo para el manejo oftalmológico de la parálisis facial

2007 
espanolObjetivo: Consensuar un protocolo de actuacion para el manejo de las complicaciones oftalmologicas de la paralisis facial(PF) con la finalidad de determinar el tiempo de espera mas adecuado para realizar cirugia definitiva, y establecer la eficacia de los diferentes procedimientos quirurgicos. Material y metodos: Estudio retrospectivo de las diversas estrategias terapeuticas aplicadas a los pacientes con paralisis facial remitidos al servicio de Oftalmologia(Unidad de Orbita y Oculoplastica) del Hospital Universitario de Bellvitge desde 1995 hasta 2004. En el seguimiento se ha valorado la eficacia subjetiva y objetiva de dichas estrategias. Tambien se ha estudiado el intervalo de tiempo sin aplicar medidas definitivas en espera de una posible recuperacion. Resultados: Existen dos grupos de pacientes con paralisis facial, la de causa potencialmente recuperable y menos de 6 meses de evolucion, y la de causa no recuperable y/o de mas de 6 meses de evolucion. En los pacientes del primer grupo se aplican medidas terapeuticas medicas o quirurgicas no definitivas, reversibles, en espera de la resolucion de la paralisis. La mayor o menor agresividad de estas medidas vendra dada por la sintomatologia del paciente y por la presencia de factores de mal pronostico de recuperacion de la paralisis. En los pacientes del segundo grupo las posibilidades de recuperacion son minimas y por ello se aplican medidas correctoras quirurgicas de caracter definitivo. Conclusiones: El tratamiento de los pacientes con PF de causa potencialmente recuperable y menos de 6 meses de evolucion debe ser conservador y no necesarimente quirurgico. En contraposicion, el de los pacientes con PF de causa no recuperable y/o de mas de 6 meses de evolucion es siempre quirurgico. catalaObjectiu: Consensuar un protocol d'actuacio per l'arranjament de les complicacions oftalmologiques de la paralisi facial (PF) per tal de determinar el temps d'espera mes escaient per a efectuar un tractament quirurgic definitiu, i establir l’eficacia dels diferents procediments quirurgics. Material i metodes: Estudi retrospectiu de les diferents estrategies terapeutiques. emprades amb els pacients afectes de paralisi facial visitats pel servei d’Oftalmologia (Unitat d’Orbita i Oculoplastica) de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de 1995 a 2004. El seguiment ha estudiat l’eficacia objectiva i subjectiva dels procediments. Igualment s'ha estudiat l'interval de temps sense aplicar mesures definitives, tot esperant la possible recuperacio de la paralisi. Resultats: Hi han dos tipus de pacients amb paralisi facial: la de causa potencialment recuperable i de menys de 6 mesos d’evolucio; i la de causa no recuperable i/o mes de 6 mesos d’evolucio. Els pacients del primer grup es beneficiaran de mesures mediques o quirurgiques no definitives o reversibles, en espera de la resolucio de la paralisi. L' absencia de signes de mal pronostic per a la recuperacio i la simptomatologia del pacient condicionaran la major o menor agressivitat de les esmentades mesures. Els pacients del segon grup tenen baixa probabilitat de recuperacio espontania, per tant son tributaris a ser tractats amb tecniques correctores de tipus quirurgic. Conclusions: El tractament dels pacients amb PF de causa potencialment recuperable i menys de 6 mesos d’evolucio ha de ser conservador i no necessariament quirurgic. En contraposicio, el tractament dels pacients amb PF de causa no recuperable i/o mes de 6 mesos d’evolucio es sempre quirurgic. EnglishObjective: To establish the guidelines for management of ophthalmologic complications of facial palsy in order to determine the waiting time before performing a definite surgery and efficiency of surgical procedures. Material and methods: Retrospective study of therapeutic strategies applied to patients diagnosed of facial palsy referred to Orbit and Oculoplastic Unit of Bellvitge Universitary Hospital from 1995 to 2004. Two parameters have been studied during the follow-up, the effectiveness of such strategies, and the appropriate deferral time waiting for a palsy recovery before applying definite procedure. Results: There are two main groups of patients with facial palsy, those with a potentially recoverable etiology and less than 6 months of evolution, and the group with a non-recoverable etiology and / or more than 6 months of evolution. Patients from the first group will receive non-definite, reversible whether medical or surgical treatments while waiting for the recovery. Depending on the symptoms and bad prognosis factors different procedures will be performed. On the other hand, patients from the second group whose likelihood of recovery is minimal definite surgical treatments will be applied. Conclusions: Treatment of recoverable facial palsy lasting less than 6 months of evolution must be non-definite and not necessarily surgical. Non-recoverable cases and those lasting more than 6 months should correct sequelae surgically.
    • Correction
    • Source
    • Cite
    • Save
    • Machine Reading By IdeaReader
    0
    References
    0
    Citations
    NaN
    KQI
    []