Només existir ja és resistir: La lluita quotidiana contra l'expansió de transgènics a l'Estat Espanyol

L’intent de coexistencia entre cultius ecologics, convencionals i transgenics ha generat friccions continues entre diferents models agroalimentaris basats en diferents practiques, valors i cultures. Sovint, l’oposicio als transgenics ha sigut clarament visible, com aquella exercida per organitzacions (p.ex. ecologistes i de consum) que treballen per influenciar decisions i legislacio especifica en materia de transgenics. Pero si analitzem la introduccio dels transgenics des d’una perspectiva sistemica, a mes d’aquests actors socials visiblement combatius, molts altres es troben subjectes a forts condicionants derivats de l’expansio intencional i no-intencional dels transgenics, i s’han vist forcats a reaccionar a condicions desfavorables. En un context de creixent demanda de productes no transgenics, com s’ho fan els actors situats en contextos que s’anomenarien ‘de co-existencia’ per resistir diariament l’expansio transgenica i continuar mantenint i promovent espais, estrategies i mercats lliures de transgenics? Utilitzant de forma heterodoxa la teoria de James Scott (1985) sobre resistencies quotidianes, aquest article explora les diferents formes de resistencia quotidiana que han emergit contra la dominacio i l’expansio del blat de moro transgenic a l’Estat espanyol, la porta d’entrada dels transgenics a Europa. Utilitzem treball etnografic multisituat i entrevistes semi-estructurades, per descriure sis practiques amb les quals diversos actors socials localitzats en diferents llocs del sistema agroalimentari resisteixen l’expansio del blat de moro transgenic. Concloem que una multiplicitat d’accions de resistencia estan tenint lloc, efectuades tant per actors socials que es troben a sistemes agroalimentaris convencionals com alternatius, formant aliances inedites. Aquests actors lluiten per la seva propia supervivencia contra l’expansio biologica incontrolable vinculada als cultius transgenics i el poder politic que representen. Les seves practiques desafien el concepte regulador de la possibilitat d’una harmoniosa coexistencia entre aquests sistemes i visibilitzen la necessaria lluita diaria que han de fer els actors no transgenics per tal de continuar existint.