La "Gramàtica de la llengua catalana" del Institut d’Estudis Catalans. Descripción y prescripción

2020 
espanolEuskera. 2020, 65, 2. 311-327. Bilboissn 0210-1564312rigAu, g.: La Gramatica de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans...La Gramatica de la llengua catalana del Institut d’Estudis Catalans publicada en 2016 toma el relevo a la gramatica normativa oficial, redactada por el linguista Pompeu Fabra y publi-cada por Institut d’Estudis Catalans en 1918. La Gramatica de la llengua catalana es una obra institucional, que ofrece una vision de conjunto de la estructura de la lengua. Contiene, pues, las partes centrales de una gramatica: fonetica, fonologia, morfologia y sintaxis. En realidad, da mucha importancia a la sintaxis, que ocupa mas de la mitad de la obra e inclu-ye algunas indicaciones de tipo semantico y pragmatico.En la gramatica actual, la descripcion es la plataforma de lanzamiento que permite enunciar la norma. La variacion dialectal es notable en catalan, tambien en la sintaxis, y hay que tenerla en cuenta, como tambien es importante atender a la variacion funcional. Es preciso situar las expresiones y las oraciones en el contexto adecuado en el que pueden ser usadas. Puede darse que una construccion sea adecuada en un determinado dialecto o en un determinado registro o bien que se trate de una construccion de uso general. Asi, a partir de la descripcion gramatical se puede disenar la norma que a veces sera una norma flexible, una norma que en algun punto no es rigida o unica. Ahora bien, que la norma sea flexible no implica que no oriente al usuario. Lo orienta porque senala que la bondad de una construccion a veces depende del registro o del dialecto al que pertenezca. Se trata, pues, de una gramatica que detalla y matiza. EnglishInstitut d'Estudis Catalans’ Gramatica de la llengua catalana published in 2016 takes over from the official normative grammar, written by the linguist Pompeu Fabra and published by Institut d'Estudis Catalans in 1918. La Gramatica de la llengua catalanais an official work, and it offersan overview of the structure of the language. It contains, therefore, the central parts of a grammar: phonetics, phonology, morphology and syntax. In fact, it pays great at-tention to syntax, which takes up more than half the work, and includes some semantic and pragmatic specifications.In the current grammar, description is the starting point that allows the norm to be ex-pressed. Dialectal variation is remarkable in Catalan, as is syntax, and it must be taken into account, while it is also important to examine functional variation. Expressions and sen-tences need to be placed in the proper context in which they can be used. A certain con-struction may be suitable in a particular dialect or in a certain register, or it may be a com-monly used construction. So from a grammatical description it is possible to draw up a norm which will sometimes be flexible, in some sense not rigid or unique. However, the fact that the rule is flexible does not mean that it does not guide users. It guides them in that it points out that the suitability of a construction sometimes depends on the register or the dialect to which it belongs. It is, therefore, a grammar with details and nuances. francaisLa Gramatica de la llengua catalana (Grammaire de la langue catalane) de l’Institut d’Estu-dis Catalans publiee en 2016 remplace la grammaire normative officielle qui avait ete elabo-ree en 1918 par le linguiste Pompeu Fabra et publiee par l’Institut d’Estudis Catalans. La Gramatica de la llengua catalana est un ouvrage institutionnel qui propose une vue d’en-semble de la structure de la langue. Elle comprend les principales parties d’une grammaire : phonetique, phonologie, morphologie et syntaxe. En realite, elle accorde beaucoup d’impor-tance a la syntaxe qui occupe plus de la moitie de l’ouvrage et qui comprend des informa-tions semantiques et pragmatiques.Dans la grammaire actuelle, une plateforme de lancement permet d’enoncer la norme. La variation dialectale est importante en catalan, tout comme la syntaxe et il faut en tenir compte. Il faut aussi tenir compte de la variation fonctionnelle. Il est necessaire de situer les expressions et les phrases dans un contexte ou elles peuvent etre utilisees. Il est possible qu’une construc-tion convienne a un dialecte determine ou a un registre determine, ou alors qu’il s’agisse d’une construction d’usage general. Ainsi, on peut dessiner une norme a partir de la description grammaticale. Elle sera parfois flexible et dans une certaine mesure ne sera pas rigide ou unique. Mais, le fait que la norme soit flexible ne veut pas dire qu’elle n’oriente pas l’usager. Elle l’oriente car elle souligne que la qualite d’une construction depend parfois du registre ou du dialecte auquel elle appartient. Il s’agit donc d’une grammaire detaillee et nuancee. euskaraInstitut d'Estudis Catalans-en Gramatica de la llengua catalana 2016an argitaratu zen eta 1918an Institut d'Estudis Catalans-ek argitaratu eta Pompeu Fabra hizkuntzalariak idatzita-ko gramatika arauemaile ofiziala ordezkatzen du. Gramatica de la llengua catalana lan insti-tuzionala da eta hizkuntzaren egituraren ikuspegi osoa ematen du. Beraz, gramatika baten zati nagusiak ditu: fonetika, fonologia, morfologia eta sintaxia. Egia esan, garrantzi handia ematen dio sintaxiari, obraren erdia baino gehiago hartzen baitu, eta adierazpen semantiko eta pragmatiko batzuk barne hartzen baititu.Egungo gramatikan, deskribapena araua enuntziatzeko aukera ematen duen jaurtike-ta-plataforma da. Dialekto-aldakuntza handia da katalanez, baita sintaxian ere, eta kontuan hartu behar da, bariazio funtzionalari erreparatzea ere garrantzitsua den bezala. Adierazpenak eta perpausak erabili daitezkeen testu egokian kokatu behar dira. Eraikuntza bat egokia izan daiteke dialekto jakin batean edo erregistro jakin batean, edo erabilera orokorreko eraikuntza bat izan daiteke. Hala, deskribapen gramatikaletik abiatuta, batzuetan arau malgua izanen den araua diseina daiteke, eta arau hori ez da zurruna edo bakarra izanen punturen batean. Baina araua malgua izateak ez du esan nahi erabiltzailea bideratzen ez duenik. Bideratzen du, adierazten duelako eraikuntza baten ontasuna batzuetan erregistroaren edo haren dialektoa-ren mende dagoela. Gramatika bat da, beraz, eta zehaztu eta nabartu egiten du.
    • Correction
    • Source
    • Cite
    • Save
    • Machine Reading By IdeaReader
    0
    References
    0
    Citations
    NaN
    KQI
    []