Epidemiology of pestivirus infection in Pyrenean chamois (rupicapra pyrenaica pyrenaica) and other wild and domestic ruminants

Des de l'any 2001, diferents brots d'una malaltia associada a la infeccio per un pestivirus, concretament un virus de la malaltia de la frontera de genotip 4 (BDV-4, de l'angles border disease virus), han causat reduccions importants en el nombre d'efectius d'isard (Rupicapra pyrenaica pyrenaica). L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral va consistir en estudiar l'epidemiologia de la infeccio per BDV a l'isard i a altres remugants salvatges i domestics, ja que els pestivirus no son hoste-especifics estrictes. La principal zona d'estudi va consistir en els Pirineus Catalans i Andorrans, pero tambe es van estudiar diferents zones dels Ports de Tortosa i Beseit i Sierra Nevada, a Espanya, i dels Alps italians i suissos. Les especies estudiades van ser l'isard, el muflo europeu (Ovis aries), el cervol (Cervus elaphus), el cabirol (Capreolus capreolus), la daina (Dama dama), l'isard alpi (Rupicapra rupicapra), l'ibex (Capra ibex) i la cabra salvatge (Capra pyrenaica), aixi com l'ovi, capri i vaqui que pasturen en els prats d'alta muntanya. Es va determinar la presencia d'anticossos enfront a pestivirus en serum mitjancant una tecnica d'ELISA. En els serums positius es va dur a terme un test de seroneutralitzacio virica comparada amb una soca del virus de la diarrea virica bovina (BVDV, de l'angles bovine viral diaorrhea virus) i diferents soques de BDV locals i de referencia. La deteccio virica es va realitzar mitjancant una tecnica de reaccio en cadena de la polimerasa inversa i/o un test ELISA. Per ultim, es va sequenciar la regio no codificant 5' dels virus detectats i es van aillar. L'estudi de poblacions d'isard previament afectades per brots de malaltia va indicar que la infeccio per BDV ha esdevingut endemica en determinades zones i que possiblement aquest fet esta relacionat amb la manca de recuperacio de certes poblacions. Tanmateix, en altres zones, el virus aparentment ha deixat de circular i la recuperacio de la poblacio d'isards despres dels brots es bona. L'estudi a la reserva nacional de caca de Freser-Setcases, va establir que el BDV-4 es mantingut a la poblacio d'isards sense causar cap efecte negatiu a la dinamica poblacional. Es possible que en aquesta poblacio hi circulin soques menys virulentes de BDV-4, causant una elevada seroprevalenca i evitant la dispersio d'altres soques mes virulentes, i l'aparicio d'un brot de malaltia. En totes les poblacions els isards seropositius van presentar titols mes alts d'anticossos contra les soques BDV, i la majoria contra les BDV-4, concretament. En tots els remugants salvatges que comparteixen habitat amb l'isard es va detectar una seroprevalenca baixa. La seroprevalenca en ovi i capri va variar depenent de l'origen geografic, i al vaqui sempre va ser elevada. L'ovi va presentar titols d'anticossos mes alts enfront a les soques BDV-4, el vaqui a BVDV i les cabres enfront a BDV-4 i BVDV. Als estudis realitzats al sud-oest dels Alps italians es va detectar una elevada seroprevalenca a l'isard alpi. Aquest fet suggereix que la infeccio per pestivirus es frequent a les ambdues especies del genere Rupicapra. Per altra banda, als ibex i a les cabres salvatges de totes les zones es va detectar una seroprevalenca molt baixa, i la majoria dels individus positius van mostrar anticossos enfront a BDV. A Suissa, tots els cervols analitzats i un isard alpi van mostrar anticossos enfront a BVDV, mentre que la resta d'isards van mostrar titols mes alts enfront a BDV. Aquest resultat indica que els remugants salvatges de Suissa es poden infectar amb les dos especies de pestivirus.