Applying correlative ecological niche models to global change studies

La distribucio de les especies ha estat objecte d'estudi per part de diverses disciplines donada la seva naturalesa multifactorial. Aixi, entendre veritablement la distribucio de les especies implica necessariament un millor coneixement del funcionament de la biosfera. D'altra banda, el canvi global que esta patint el nostre planeta previsiblement afectara en gran mesura moltes especies, variant aixi la distribucio i composicio dels ecosistemes tal i com els coneixem avui dia i implicitament dels serveis que proporcionen. La modelitzacio ha permes augmentar el nostre grau de comprensio sobre el sistema Terra aixi com de les potencials consequencies que els canvis antropogenics poden provocar (canvi climatic, alteracio de cicles biogeoquimics, destruccio d'habitats, etc.). En el camp de la distribucio d'especies, els models de ninxol ecologic han estat ampliament utilitzats per estudiar i preveure canvis en la distribucio dels organismes. Aquests models es basen en la determinacio de les condicions ambientals optimes on una determinada especie pot viure i reproduir-se (ninxol). Tanmateix, aquests models fan us d'aproximacions correlatives entre presencies i variables ambientals actuals, fet que presenta diverses desavantatges que posen de manifest una gran incertesa en les prediccions i fins i tot, questionen la seva utilitat en el context de canvi global. El conjunt dels treballs que s'exposen pretenen donar una visio sintetica de la possibilitat d'us d'aquests models per a prediccions de distribucio d'especies vegetals, tant presents com futures. La present recerca se centra en l'analisi de diversos aspectes problematics per a aquests models en la prediccio de la distribucio' d'especies vegetals en el context del canvi global. Especificament s'ha avaluat la diferencia entre prediccions basades en models ecofisiologics i models correlatius sobre l'efecte de prediccions actuals i futures , la variacio entre prediccions a nivell de taxo o a nivell de comunitat, la variacio en la prediccio de canvi de ninxol davant possibles invasions i finalment, l'addicio de l'escala temporal en les prediccions. S'ha pogut constatar que el fet de basar-se en correlacions estatiques minva la seva capacitat de transferencia a noves situacions i no incorpora trets biologics que poden tenir una importancia cabdal (p.ex. fisiologia). En situacions de projeccions en l'espai i en el temps, s'observen importants variacions espacials en les prediccions, tant a nivell de comunitat com a nivell de poblacions de diversa provinenca. Aixo comporta que les assumpcions i l'escala geografica i biologica hagin de ser adaptades segons la questio a la que el model s'adreca aixi com de la disponibilitat de dades. A mes, incorporar l'escala temporal pot afegir una cert grau de dinamisme a aquests models estatics, malgrat que no es poden inferir efectes a una resolucio temporal adequada per a alguns fenomens climatics extrems . Dels resultats se'n despren que la utilitzacio d'aquests models pot servir com a una bona eina de generacio d'hipotesis sobre dels diferents factors que actualment constrenyen la distribucio de les especies. A mes, pot ser una tecnica potent per estimar el grau d'exposicio de les especies davant noves situacions de canvi global. Tot i aixo, les seves prediccions han de ser confrontades amb d'altres tecniques oimes quan es tracta de valorar escenaris plausibles subjectes a una gran incertesa. En general, aquests models son molt significatius per a la caracteritzacio de l'exposicio a noves situacions.