Dosimetria biològica per exposicions a altes dosis de radiació ionitzant i exposicions heterogènies

La dosimetria biologica permet estimar la dosi d’una exposicio a radiacions ionitzants mitjancant l’analisi d’un biomarcador, i es un element imprescindible en el camp de la radioproteccio. Entre els diferents biomarcadors que es poden utilitzar, els cromosomes dicentrics presents en metafases de limfocits de sang periferica, es consideren els mes utils ja que la seva frequencia s’ajusta acuradament a les variacions de dosi. Aixo es cert per dosis fins 4-5 Gy, a dosis superiors el nombre de cel·lules que arriben a metafase es molt petit dificultant-se molt l’analisi. Per superar aquesta limitacio, la inhibicio del checkpoint G2/M amb l’addicio de cafeina i la optimitzacio de la durada del cultiu, ha permes mitigar el retard mitotic, obtenint suficients metafases per a realitzar l’estudi citogenetic. Amb aquesta nova metodologia s’ha pogut establir una corba dosi-efecte amb dosis de fins a 25 Gy, basada en un model Gompertz (no utilitzat fins al moment en dosimetria biologica). La fiabilitat d’aquest model ha estat testat tan en simulacions d’irradiacio total com parcial. Per altra banda, en molts accidents radiologics on la irradiacio no es homogenia, fins el moment el seu estudi es basava en considerar que una part del cos havia estat irradiada homogeniament mentre que l’altre part no havia estat irradiada. Aquesta consideracio resulta poc realista ja que a la majoria d’accidents, els individus exposats reben un gradient de dosis. Amb l’objectiu d’estudiar les exposicions heterogenies s’han fet simulacions barrejant sang irradiada d’un home i una dona a dues dosis diferents, amb aquesta metodologia s’ha pogut distingir l’origen de cadascuna de les cel·lules analitzades. Mitjancant l’aplicacio d’un model de mixtura de Poissons s’ha pogut determinar la frequencia de dicentrics de cadascuna de les dues fraccions irradiades i estimar la dosi de radiacio rebuda i la fraccio inicial de cel·lules irradiades a cada dosi. La possibilitat de poder estimar dosis altes de radiacio, aixi com poder diferenciar millor les irradiacions no homogenies es una aportacio molt important en el camp de la radioproteccio.