Fites d’una història d’intel·lectuals

Des que Zola recorria a un diari i des que Weber demanava als seus oients que imaginessin un mon sense diaris, la sort de l’intel·lectual i els trets que el defineixen estaran vinculats a la seva capacitat per assolir ressonancia i publicitat des d’una tribuna de premsa, des d’algun diari, lloc historicament privilegiat de la presencia publica de l’intel·lectual. El gran intel·lectual que sorgeix amb la fi del segle XIX es possible perque el poble de les revolucions liberals ha esdevingut massa que tot just acaba d’accedir a la lectura, mentre l’ingres en les institucions d’ensenyament superior queda reservat a una exigua minoria: per sota una massa que vol llegir pero que encara no te veu publica i per dalt una minoria que sap escriure i no deixa de parlar. Tanmateix, la protesta dels intel·lectuals espanyols neix amb el segle XX. Aqui se’ns planteja un recorregut historic sobre els canvis en l’actitud i el paper del grup dels intel·lectuals entre l’epoca del sorgiment d’aquesta figura i el moment actual, per acabar reflexionant que ha passat amb aquesta criatura, sorgida amb el seu nom propi a la fi del segle XIX, perque al final del segle XX s’hagi parlat sense parar del seu silenci, de la fi dels intel·lectuals?