Estudi de l'acoblament magnètic en complexos heterometàl·lics amb lligands pont oxamido, oxamato, tiooxalato i anàlegs

Aquest treball teoric estudia l'acoblament magnetic en complexos bi- i trinuclears heterometal·lics amb lligands pont oxamido, oxamato, ditiooxalato i analegs. Per calcular la seva estructura electronica s'han usat metodes multireferencials, en particular diferents variants del metode DDCI, desenvolupat en el grup, i el metode CASPT2. Per diferents sistemes binuclears coneguts de Cu(II) i Mn(II), l'acoblament magnetic i els mapes de densitat de spin calculats reprodueixen acuradament les dades experimentals. L'acoblament antiferromagnetic en aquests depen de la transferencia de carrega del lligand al metall, lligada a l'electronegativitat dels atoms coordinats. En els sistemes hipotetics de tipus Cu(II)-M(II)-Cu(II), on M=Sc, Ti, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni, Cu i Zn, la magnitud de l'acoblament estimada depen de l'electronegativitat del metall central, anant de feblement ferromagnetic pel Sc a moderadament antiferromagnetic pel Cu. Aquest treball aporta la interpretacio microscopica de l'acoblament en aquests sistemes, aixi com la validacio i/o les limitacions dels metodes de calcul emprats.