Fluxos monetaris a través del Pirineu

La moneda propia d’un estat te ambit de circulacio gairebe sempre exclusivament en l’espai territorial de sobirania d’aquest estat. Es per aixo que la presencia significativa de numeraris externs en un territori demana generalment una explicacio. Al llarg de la historia es produeixen fluxos monetaris a traves del Pirineu, la qual cosa determina la presencia de moneda francesa o encara d’altres paisos a la peninsula Iberica o, inversament, presencia de moneda peninsular a Franca o encara mes enlla. Hem analitzat els casos mes notables d’aquests fluxos, fent veure en primer lloc que ja es produien a l’edat antiga i als temps altmedievals. En el s. XIII es detecten les irrupcions a Catalunya, Arago i Navarra de diners llenguadocians de Montpeller i el Bearn, que en algun cas poden arribar a Mallorca. Tambe s’escampa vers el sud frances el flori catala a mitjan s. XIV. D’altra banda, el Cami de Santiago s’evidencia per un rosari de troballes de numeraris externs al llarg de la seva ruta peninsular. En cronologies mes modernes examinem el macrofenomen del pas de la moneda espanyola a tot Europa i el flux de la moneda francesa a la peninsula a la primera meitat del s. XIX.