Hydrourban spatial development model for a resilient inner-city: the example of Gdańsk

Les ciutats que mostren signes tant de creixement com de contraccio i que, no obstant aixo, sobreviuen, mostren tendencies a ser resistents. El seu proces de desenvolupament pot ser vist com pulsatiu. L'objectiu de la recerca era demostrar els vincles entre el desenvolupament espacial i el disseny hidrologic de Gdansk, assenyalant com el disseny espacial de la ciutat estava determinat pel context de l'aigua. Els resultats de les analisis dels districtes centrals van permetre identificar tres etapes de l'evolucio hidrourbana: 1) Fase de reconstruccio (despres de la Segona Guerra Mundial), que va conduir a el reforc de el desenvolupament est-oest de l'eix de l'espai public, 2) Fase de transformacio (despres de 1989), que va emfatitzar la nova direccio nord-sud de el desenvolupament urba despres de l'alliberament de el sistema d'aigua de riu, i 3) Fase de metamorfosi (iniciada al segle XXI), que suposa l'expansio de la estructura de la ribera, tenint en compte la integracio multicapa dels aspectes espacials i funcionals de l'aglomeracio amb la prevencio d'inundacions i la politica ecologica. L'estudi permet rastrejar la relacio entre l'estructura fisica i el sistema hidrologic que han portat a el desenvolupament d'una configuracio rica en sistemes hidrourbans. La destruccio de el centre historic de la ciutat (durant la Segona Guerra Mundial) i la perdua posterior d'arees de drassanes, que constituien una part de la identitat de la ciutat, van proporcionar espai per a un experiment urba. La investigacio demostra canvis en la percepcio de el paper de el sistema d'aigua en l'estructura urbana, el que pot considerar-se una eina valuosa per als planificadors i dissenyadors urbans, que s'utilitzara per a satisfer les demandes de les ciutats resilients.