Estàndards i qualitat en la determinació de la funció respiratòria (l’espirometria) a l’atenció primària

L'espirometria es la prova diagnostica inicial per a pacients amb simptomes respiratoris. La seva realitzacio s'ha mostrat, tot i en mans expertes, dificil i hi ha un percentatge de pacients que no aconsegueixen complir els criteris de qualitat de les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Diferents estudis demostren, en l'assistencia primaria, que la seva qualitat dista molt de ser la desitjada, el que pot produir diagnostics i tractaments incorrectes. La hipotesi d'aquesta tesi es que amb els sistemes informatics de suport a la seva realitzacio es pot aconseguir i mantenir un major nivell de qualitat de l'espirometria. L'objectiu principal de la tesi va ser comparar l'eficacia de dos metodes de control de qualitat en la realitzacio de l'espirometria per part dels professionals d'atencio primaria, amb la finalitat d'aconseguir una millora en el proces global de l'estudi funcional respiratori. Per aconseguir l'objectiu plantejat es va dissenyar la tesi en tres fases, consecutives i encadenades. Fase I. Valorar l'assoliment de les recomanacions de l'espirometria segons recomanacions vigents (ERS/ATS-2005) en un centre de referencia, l'Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau. Fase II. Determinar quina de les diferents propostes de grau de qualitat establertes a la literatura te major concordanca amb les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005). Fase III. Valorar l'eficacia de diferents estrategies de control de la qualitat sobre les espirometries realitzades a l'Atencio Primaria: a) des d'un centre de referencia; b) amb un software integrat al programa de l'espirometre i c) un grup control, fent l'espirometria de forma habitual, sense cap intervencio. Dels resultats es destaca: – Fase I. L'assoliment de les recomanacions, en el millor dels escenaris, es va aconseguir en un 83,7% de les 250 espirometries realitzades. – Fase II. Els criteris de qualitat que millor grau de concordanca tenen respecte a les recomanacions vigents (ATS/ERS-2005) son els proposats per Perez-Padilla. – Fase III. L'analisi de les espirometries fetes en 15 centres d'atencio primaria va mostrar que la retroalimentacio del programa integrat en l'ordinador va aconseguir un major percentatge de maniobres de bona qualitat que el grup control o la retroalimentacio d'un expert d'un centre de referencia: 51,4% enfront de 42,1% i 40,2%, de les 2.780 espirometries analitzades. Conclusions: – L'espirometria es una tecnica dificil de realitzar, en un percentatge de pacients no es possible aconseguir maniobres que compleixin les recomanacions vigents. – La incorporacio de missatges al software de l'espirometre millora la qualitat de les espirometries. – Per aconseguir espirometries de qualitat cal, a mes a mes de la formacio inicial, un seguiment posterior que en garanteixi la seva qualitat