Impacte en humans, a nivell cardiovascular, de l’aire enrarit d’una cova mediterrània

Introduccio: Estudi de l’adaptacio fisiologica de persones que respiren aire enrarit en un avenc. Objectiu: Investigar la capacitat aritmogenica de l’aire enrarit i les alteracions del sistema nervios autonom (simpatic i parasimpatic). Establir uns nivells de tall mes enlla dels quals cal prendre mesures preventives. Metode: Vint-i-cinc espeleolegs, 6 dels quals pertanyien a cossos professionals de rescat, foren  sotmesos a controls en repos a l’exterior, respirant aire de composicio normal (AN), a un control subterrani, tambe en repos, respirant aire enrarit d’origen natural (AE) en un espai confinat (O 2 : 13,38 ± 1,5% i CO 2 : 2,23 ± 0,31%). Monitorats mitjancant control Holter cardiac i pressio arterial. Resultats: Pols cardiac en repos (AN: 81,9 ± 15,1 batecs vs. AE: 83,8 ± 17,3 batecs en AE; p ≤ 0,58). Pressio arterial sistolica (AN: 130,3 ± 17,2 mmHg vs. AE: 140,2 ± 21,3 mmHg; p ≤ 0,0003). Pressio arterial diastolica (AN: 78,2 ± 11,0 mmHg vs. AE: 85,5 ± 11,2 mmHg; p ≤ 0,0002). Variabilitat cardiaca: RMSSD (AN: 25,9 ± 13,8 ms vs. AE: 36,9 ± 17,8 ms; p ≤ 0,003); NN50 (AN: 49,0 ± 66,2 batecs vs. AE: 111,7 ± 102,8 batecs; p ≤ 0,003); pNN50 (7,5 ± 11,3% en AN vs. 15,9 ± 15,8% en AE; p ≤ 0,0013). Analisi de Fourier: TP (AN: 1.759,5 ms 2 vs. AE: 2.611,5 ms 2 ; p < 0,04); HF (AN: 301,5 ± 329,4 ms 2 vs. AE: 662,3 ± 762,8 ms 2 ; p ≤ 0,02). Es detecta un increment d’esdeveniments aritmics en comparar l’hora que inclou la prova 1 (H AN ) amb aire de proporcions normals versus l’hora que inclou la prova 2 (H AE ) amb aire enrarit. Hi ha clara correlacio estadistica d’esdeveniments aritmics en ambdues situacions: (batecs ectopics en AE) = 2,9859 × (batecs ectopics en AN) + 1,5622; n = 24; r = 0,814; p < 0,0001. Conclusions: L’exposicio a l’aire enrarit en repos de nomes 10 min provoca una resposta pressora de la pressio arterial sistolica i diastolica, comparada amb l’aire normal. La variabilitat cardiaca, en situacio de repos estandarditzada, mostra una resposta de tipus parasimpatic, amb augment dels parametres rMSSD i HF quan els subjectes estan sotmesos a una atmosfera d’aire enrarit. En aquest cas, compost per un 13% d’O 2 i un 2,5% de CO 2 . En l’aire enrarit, com en el de l’avenc estudiat, els subjectes presentaven el triple de fenomens aritmics que quan feien una tasca amb una carrega similar en aire estandard.