Notes sobre el Cantus passionis a la Catedral de Barcelona, 1485 - 1583

catalaA partir del 1485, la serie de Llibres d’administracio dels aniversaris de la catedral de Barcelona va incorporar una seccio de despeses destinades a sufragar la interpretacio del cantus passionis a la seu que duien a terme els cantors canonges i beneficiats: els primers assumien les monodies de Dimarts i Dimecres Sants, i els segons intervenien en les parts polifoniques de les de Diumenge de Rams i Divendres Sant. La identificacio d’aquells can tors permet coneixer la presencia de mestres de cant, com Bartomeu Tendalaia, Joan Ferrer o Antoni Salvat, i cantors de la capella, deixebles de Joan Borgunyo i Pere Alberch, com Pau Brugats, Jaume Soler, Lluis Joan Valta o Andreu Vilanova, entre els interprets. Durant la segona meitat del segle xvi es constata l’aparicio del terme turba per a reemplacar l’ex pressio a concert i designar aixi les intervencions polifoniques del grup de cantors, el nom bre dels quals oscil·lava entre quatre i set. EnglishAs from 1485, the series Llibres d’administracio dels aniversaris (Anniversary Ad ministration Books) of the Cathedral of Barcelona included a section of expenses covering the performance of the cantus passionis by the singer canons and beneficiaries there: the canons did the monodic parts on Holy Tuesday and Wednesday, while the beneficiaries took part in the polyphonic parts on Palm Sunday and Good Friday. The identification of these singers has allowed us to determine the presence, among the performers, of singing masters such as Bartomeu Tendalaia, Joan Ferrer and Antoni Salvat, and chapel singers who were disciples of Joan Borgunyo and Pere Alberch, such as Pau Brugats, Jaume Soler, Lluis Joan Valta and Andreu Vilanova. The term turba appeared in the last half of the 16th century, replacing the expression in concert, designating the polyphonic interventions of the group of singers, who numbered between four and seven.