L’autoaprenentatge : un mètode de millora en l’adquisició d’habilitats?

L’objectiu d’aquest treball es valorar la influencia de l’autoaprenentatge en l’adquisicio d’habilitats durant la practica d’anatomia de la Cavitat peritoneal. En aquesta practica, practica pilot de l’experiencia, els alumnes disposaven de l’ajuda d’un guio i la tutela d’un professor i en l’examen practic havien de demostrar el grau de capacitacio per localitzar organs i espais a l’interior de l’abdomen de cadavers humans. S’han comparat les notes assolides en aquest examen per estudiants de segon de medicina en la primera convocatoria de dos cursos diferents. Al curs 2007-08 la metodologia seguida pels alumnes (n=261) va ser integralment d’autoaprenentatge (grup d’autoaprenentatge) amb preparacio previa de la practica a traves d’un dossier editat “ad hoc”, parts del qual es van afegir al guio de la practica. Al curs 2005-06 els alumnes (n=225) van rebre les llicons magistrals corresponents al tema (grup control) El rendiment academic de la practica pilot era significativament millor al grup d’autoaprenentatge (21,80% mes d’alumnes assolien la millor nota). Aquest fet no es pot atribuir a diferencies del nivell academic, o al grau de preparacio previa a la practica: rendiments academics globals molt similars en els dos grups; manca de correlacio entre les notes de la practica pilot i la d’un questionari contestat abans de comencar la sessio practica. Per tant cal deduir que la millora demostrada es deguda a un mes alt rendiment formatiu de la sessio practica, probablement vinculat a una millora en el contingut del guio utilitzat. Conclusions: L’autoaprenentatge tutelat, afavorit amb una millor aportacio documental durant la sessio practica, millora el grau d’habilitat assolit, el qual es independent de com arriben de preparats els alumnes a la sessio practica.